L’adolescència II

Seguint amb el gran tema de l’adolescència, avui volia compartir una última reflexió més sobre aquesta etapa meravellosa.

És un gran moment on el cervell continua madurant i ho continuarà fent al llarg de la joventut, i que es plantegen nous reptes, riscos. I és llavors quan es crea una poda neuronal, on de cop i volta apareixen actituds que sembla que hagin canviat completament. Com per exemple si des de petit sabia fer-se una cosa, de cop i volta ho deixa de fer, però no ho fa per fer-te enfadar, no! Si no només forma part de la poda neuronal i del seu desenvolupament cerebral.

Per altra banda, és un gran moment de noves connexions o sinapsis que els permeten crear noves estructures i creacions. Tot i això, gran part del dia poden viure de manera impulsiva i amb dificultat de preveure el risc en les seves accions. I és que durant aquesta etapa el cervell no pot tenir el control perquè està en plena maduració, i ho fa la part emocional. Apareixent intensitat i canvis d’humor, falta aparent d’escolta i atenció… Però tot això és part del desenvolupament del cervell.

En conclusió, és una etapa de molta plasticitat neuronal, però també molt emocional. I per poder connectar i entrar al seu món, necessitem ser un exemple, explicar-los que ens passa a nosaltres, i deixar de dir-los que han de fer o que han deixat de fer. Si no relacionar-nos més de tu a tu, sense imposar tant, sinó creant solucions conjuntament. Integrant més vocabulari emocional entre nosaltres, i sent un exemple del que t’agradaria veure en l’adolescent.

Si no vols que estigui tant amb el mòbil, revisa tu quant de temps hi estàs tu. 

Si no t’agrada que et parli malament, revisa com li parles o com us parleu a casa. 

Si vols que t’expliqui més coses, revisa quantes coses li expliques.

Sigues el canvi que vols veure al món

– M. Gandhi