La contracció – foscor

Avui m’agradaria parlar-te sobre la foscor. De la foscor que hi ha dins nostre, a cada un de nosaltres, com a éssers humans que som. Si bé és veritat, sempre des dels inicis de la humanitat, hem buscat il·luminar-nos, buscant la plenitud, el poder, l’autoestima, autoconfiança i la felicitat. Però el que jo he pogut experimentar, durant d’un temps ençà que m’he endinsat en un període de contracció i foscor, és que en la manca de llum és on emergeixen tots els límit, totes les creences limitants i la por.

I és que sovint, quan toquem els mateixos límits personals, sovint ens hi quedem, bloquejats i anem divagant sobre aquest límit, intel·lectualitzant-lo, creient-nos-el, però sense animar-nos a traspassar-lo.

Però el que jo et convido avui és a no deixar que la teva por, per més gran que sigui, i sigui quina sigui, no permetis que et paralitzi. Que et bloquegi la mirada i el caminar. Si no que connectis amb el poder i la valentia per entrar-hi, entrant en la contracció, en la part més podrida i fosca de tu, perquè el desig pugui continuar expandint-se, confiant en el fet que en la por podràs connectar i obrir-te al teu poder.

Quan parlem del treball amb l’ombra, és un treball des de la responsabilitat, la disciplina i el compromís de veure’ns tal com som, amb tot el que som. I és que la pròpia transformació i evolució, passa quan ens animem a sentir tots els aspectes de la creació dins nostra. I sobretot quan l’ombra ens crida, els límits ens criden per donar-nos pistes de cap a on hem de posar atenció, perquè en ells és on trobarem el pont per continuar creixent. I des de dins de la foscor, és on podem connectar amb l’expansió per continuar creixent i evolucionant.

L’arrel de la por sempre sol ser la mateixa. És sentir la falta d’amor. Perquè sentir-la és connectar amb la ferida primària quan varem néixer, on vam experimentar la separació. I en aquest origen s’expressa en milions d’aspectes durant la vida, però la base sempre és la mateixa. I és normal que ens vulguem protegir. Però t’has d’animar, a entrar-hi, per descobrir que en la falta d’amor, és allà on tu pots omplir-lo d’amor cap a tu, per tal de sentir tot l’amor que hi ha en tu i com el pots abonar dins teu. I és en el desig de donar-te amor, que sentiràs la multidimensionalitat dins teu. I les múltiples possibilitats.

Així doncs, la por és el gran aliat, que ens avisa quins espais s’han d’omplir d’amor, per continuar creixent i expandint-nos.