Les relacions des de l’amor incondicional

Aprendre a posar l’amor incondicional entre jo i l’altre. Però com es fa això?

Les relacions són el reflex de com i quan ens hem desconnectat de nosaltres mateixes i del nostre ser superior. El centre de tot univers sóc jo, i el que és extern és un reflex del grau de connexió i desconnexió que tinc amb mi.

Com més busco a fora, més perduda estic per dins. Tot el que m’envolta són distorsions del que mantinc al meu camp.

Parlo de responsabilitat i llibertat.

I creure que l’altre em fa coses, em va molt bé per victimitzar-me, per creure que jo no tinc la culpa, caure en les profunditats… des d’un ego, que es creu superior.

Si estic en una relació que no funciona, la vida segurament m’ho posa al davant perquè jo em pregunti què és el que no funciona en mi. Tots som una consciència, una font. No hi ha millors tècniques a fora, com preguntar-me a mi mateixa honestament què crec que m’està passant a mi aquí i ara. Observar com m’expresso, què crec, què penso de mi i quina percepció tinc de l’altra persona, i quina percepció imagino que té ell de mi, per descobrir què hi ha reflectit o projectat de mi.

La verdadera relació amb un altre, comporta poder viure amb autenticitat i intimitat, i incloent la dualitat (des de la llum i ombra). L’amor, real i incondicional, no té condicions, no com ens han venut des de sempre. En el moment que jo puc veure, acceptar i fer-me responsable de la meva foscor sense judicis, puc viure des de l’amor incondicional. Acceptant sempre la meva dualitat interna.

Com més m’estimi amb tot el que sóc, a fora també ho veuré reflectit. I d’aquesta manera, des de l’amor incondicional cap a mi, puc mirar a l’altre amb honestedat, humanitat, sinceritat i sense vels.

Per poder viure una relació des de l’amor incondicional, he de poder veure la perfecció en l’altre, i en mi primer, per poder viure en la vertadera llibertat i amor.