L’observador que sóc

L’observador que sóc determina el mode en què encaro el món i genera experiències. Vivim en mons interpretatius. Tots som observadors. Cada persona és un observador diferent. No sabem com són les coses, només podem saber com les observem o com les interpretem. És a dir, vivim en un món que interpretem contínuament. S’ha de tenir molt present que la manera en la qual veiem el món és només això: una manera d’observar. Cada un percep la realitat d’acord amb el seu propi sistema de percepció, al seu propi paisatge d’intuïcions, sensacions, pensaments i emocions, també el seu sistema de creences, l’herència psicològica, etc.

Tots anem pel món veient les coses d’una determinada manera, segons el tipus d’observador que som. És com si tinguéssim posades unes ulleres invisibles, que modifiquen el que veiem, generant una tonalitat que identifiquem amb el món en el qual ens projectem.

L’observador entra en acció i produeix resultats.

És fonamental comprendre que tots som éssers humans que entenem de manera diferent, observem diferent, pensem diferent.

Per crear consciència, és vital donar legitimitat a la diferència. D’aquí sorgeix la riquesa que permet expandir els horitzons mentals, físics, emocionals. Quan no em faig conscient de quin tipus d’observador sóc, genero accions que deriven en resultats similars. Si treballo, en canvi, sobre l’observador, puc canviar el marc de referència, l’enfocament des d’on miro, penso, actuo i genero resultats.

Observar el meu observador, permet treballar per fer-nos càrrec que aquesta és la nostra lent, prendre responsabilitat de la manera com mirem el món, i treballar per canviar l’enfocament i així poder arribar a un resultat diferent.

“L’únic vertader viatge de descobriment consisteix, no en buscar nous paisatges, sino en mirar amb nous ulls” .– Marcel Proust.