Espiritualitat, desenvolupament emocional i consciència

“La Gestalt es una especie de religión sin Dios, de Espiritualidad al margen de las iglesias, pero sus principios básicos a mi me parecen eminentemente espirituales. La esencia de la espiritualidad gestáltica es que le da el mismo valor al loco que al cuerdo, al vicioso que al santo. Es una terapia que ha trascendido esa visión negativa de lo instintivo y  eso es esencialmente espiritual, como una religión que hubiera incluido al demonio y la locura, es decir, lo incorrecto políticamente pero humanamente integrador”.- Paco Peñarrubia

Com a terapeuta Gestalt, quan parlem d’Espiritualitat, se sol utilitzar la paraula transpersonal per apartar-la una mica d’aquestes connotacions tan negatives que té el terme espiritual.

Transpersonal, seria travessar el que és personal, la falsedat, la màscara, transcendir els límits de l’ego i recuperar l’aspecte més espiritual de l’ésser humà. Seria tota aquesta part que transcendeix tot el que és material, el que ens fa buscar ser millors, més humans, més persones.

Amb tot, per mi l’espiritualitat gestàltica, és la manera que tinc de viure la vida, des d’una recerca constant d’anhel de plenitud. Una manera de viure – una filosofia de vida, en relació amb tot el que m’envolta, ja sigui amb mi mateixa (dimensió personal), amb els altres (dimensió social) i amb el que per mi és l’energia universal (dimensió espiritual).