Hi ha un moment en què ja no n’hi ha prou amb estimar-se. Ni amb parlar més. Ni amb aguantar una mica més. Potser no esteu al límit. Però noteu que alguna cosa entre vosaltres s’ha anat tensant, apagant o endurint.
Les converses no arriben on abans arribaven. El cos ja no descansa en la presència de l’altre. I el que abans fluïa, ara pesa.
La teràpia de parella no és per “arreglar” la relació. És un espai per escoltar què li està passant al vincle, amb temps, presència i criteri.
Llegir això ja és una manera de no mirar cap a una altra banda.
– us estimeu, però no us enteneu
– parleu molt, però no us escolteu
– hi ha distància, cansament o silencis que pesen
– repetiu els mateixos patrons i ja no sabeu com sortir-ne
– la criança, el ritme de vida o el cansament han desplaçat el vincle
Acompanyo parelles des d’una mirada humanista, integrativa i corporal. No treballo des de la urgència ni des de solucions ràpides. Tampoc des de discursos teòrics. Treballo amb:
– el que passa entre vosaltres
– el que cadascú porta
– i com el vincle ho està sostenint (o no)
Aquí no es tracta de decidir ràpid si continueu o no. Es tracta de crear un espai prou segur perquè aparegui la veritat del vincle.
Aquest espai és especialment útil quan necessiteu paraula, claredat i estructura abans de fer un pas més vivencial.
(I això també és legítim.)
El treball s’obre habitualment amb un procés de 5 sessions, que permet mirar amb claredat què està passant i què necessita el vincle ara.
3 i 4. Espai individual (una sessió per a cadascú)
Cadascú pot mirar què porta al vincle, amb més intimitat i responsabilitat.
No és un paquet tancat per “arreglar res”. És un espai per poder decidir sense violència interna.
– baixa la tensió i la reactivitat
– apareix més escolta real
–es fa visible el que abans quedava ocult
– es recupera presència (encara que no sigui com abans)
– les decisions deixen de ser impulsives
– Pagament únic → 650 €
– Possibilitat de pagament fraccionat (2 vegades)
Invertir aquí no és pagar una teràpia. És deixar de pagar el preu de sostenir un vincle que fa mal. Postergar també és una decisió. Només que no sempre és conscient.
També està bé. Algunes parelles necessiten primer posar paraula i ordre al que passa (teràpia de parella). Altres, quan això ja està una mica sostingut, troben en HABITAR o AMARNOS un espai més experiencial i profund. No és el mateix moment per a tothom. Però sí hi ha un moment adequat per a cada pas