Els miralls de la maternitat

La meva segona maternitat m’ha arribat com un regal immens i intens, d’aquells que et desborden i et fan replantejar-ho tot. Quan vaig saber que seria mare, ho intuïa, però mai vaig imaginar l’impacte que tindria en totes les àrees de la meva vida: la parella, la família, les amistats i, sobretot, la relació amb mi mateixa.

Aquest camí no només m’ha portat la joia d’una nova vida entre els braços, sinó també l’oportunitat d’obrir una finestra a totes aquelles parts de mi que necessitaven una mirada honesta i amorosa.

Quan arriba une fille, el mirall es torna més clar i directe. He començat a veure les meves dinàmiques des d’una perspectiva completament nova: els patrons que repetia sense ser-ne conscient, les queixes que utilitzava per defugir responsabilitats, els victimismes subtils que s’amagaven darrere d’una aparença de control.

Aquest procés m’ha fet adonar-me del fàcil que és caure en l’excusa, en la polarització, en aquell costat més masculí de mi que busca constantment controlar-ho tot, gestionar-ho tot, i “fer, fer, fer”. Però també m’ha portat a entendre que no he de lluitar contra aquesta energia, sinó aprendre a equilibrar-la amb la meva essència més femenina: permetre’m ser, gaudir, fluir i, sobretot, confiar.

La maternitat també m’ha ensenyat la fragilitat i la força dels vincles. La relació amb la meva parella ha passat per una transformació: hem hagut d’aprendre a entendre’ns des d’un lloc més profund, respectant els ritmes i les necessitats de cadascun. L’amor a la família ha adquirit una dimensió encara més gran, especialment envers aquelles figures que han estat el meu suport en aquest viatge.

I les amistats? He entès quines són les que realment sumen, les que em sostenen quan em sento feble i les que em celebren en els moments d’alegria. En aquest nou capítol, he après a posar límits clars i valorar les connexions autèntiques per damunt de tot.

Però el canvi més gran ha estat en mi mateixa. He hagut d’aprendre a demanar ajuda sense sentir-me dèbil. A deixar de ser la dona que volia “controlar-ho tot” i a permetre’m confiar en els altres, a delegar i a deixar-me cuidar.

També he entès el valor de saber rebre amor, amb tota la vulnerabilitat que això implica. Perquè és en aquest punt, en aquest acte aparentment senzill, on rau la clau de l’equilibri: donar amor, rebre’n i viure en coherència amb les meves necessitats i emocions.

Aquesta nova etapa és un viatge que tot just comença. Sé que la maternitat continuarà portant-me lliçons, reptes i moments de profunda bellesa. I des d’aquest espai de creixement constant, vull compartir amb tu que és possible trobar l’equilibri entre el fer i el ser, entre donar i rebre, entre la força i la vulnerabilitat.

Si estàs en un moment de canvi, si necessites revisar els teus patrons, connectar amb tu mateixa o simplement trobar una mica de calma enmig del caos, sàpigues que no estàs sola. Aquest camí és únic, i cadascuna de nosaltres el recorrem al nostre ritme. Però sempre podem caminar juntes.