L’adolescència I

Stanley Hall (1904), un dels primers psicòlegs a abordar l’estudi de l’adolescència, caracteritzava aquesta etapa del cicle vital com un període de tempesta i estrès. Des d’aquesta perspectiva, l’adolescència es caracteritzava pels conflictes amb els pares, la volatilitat emocional i les conductes de risc.

Així, popularment se sol caracteritzar l’adolescència com un període de rebel·lia, canvis d’humor impredictibles i en què l’afany d’experimentació pot portar les adolescents a situacions perilloses per a la seva salut i la seva vida.

Tots hem sigut adolescents en algun moment de la nostra vida. I hem viscut aquesta etapa, d’autoafirmació, amb una necessitat sana de separar-nos dels nostres pares per saber qui som, amb ganes d’explorar el món, el nostre cos i anar més enllà de les nostres possibilitats.

I és que l’adolescència és un moment on s’obren moltes preguntes pel que fa al futur pròxim, sobre els canvis corporals, la sexualitat, i tot el que es mou internament (emocional, físicament i mentalment) durant aquesta etapa.

Ja durant la preadolescència (aquesta meravellosa etapa on comencem a aprendre com créixer i madurar cap a la vida adulta), apareixen molts canvis. La forma de joc canvia, apareix més avorriment per una necessitat de relacionar-se de manera diferent amb el propi temps llibre, necessitat i espai on redescobrir noves motivacions i interessos. I és per això que el paper dels pares o tutors, és molt important per tal que es donin espais on les adolescents puguin tenir la llibertat per obrir-se cada vegada més, cuidant i donant importància a les seves relacions i aprenent a cuidar-se a ells mateixos, a les persones que els acompanyen i a l’entorn.

Per altra banda, és quan es comencen a desplegar tots els canvis hormonals interns i externs d’aquesta etapa, i com a pares es fa més que necessari saber com acompanyar aquesta etapa i la sexualitat, de manera natural i sense judicis. I també poder abordar els riscos, malalties de manera que trenquem tabús i estereotips oferint una mirada oberta i sana.

Seguiré parlant més sobre aquest meravellós cicle vital properament.

T’espero 🙂