El plaer i el deure

Fa un temps vaig sentir un programa de l’Ofici de viure que parlava sobre la relació del plaer i el deure. Deixo tot seguit algunes anotacions que vaig anar fent del programa que sento i crec que són interessants per reflexionar en el nostre dia a dia. Espero que us sigui útil.

“La societat hedonista ens impulsa a viure des del plaer? Si és així, què té de dolent?

Quan actuar des del deure i quan des del plaer?

Com podem harmonitzar la figura del pare (deure) i la del nen (plaer)?

Eric Berne diu que hi ha tres estats del jo que expliquen el comportament de les persones: el nen (part infantil interna, la veu del desig), l’adult (principi de realitat, la veu del Jo escullo: valora les conseqüències de les accions i fa d’intermediari entre el pare i el nen, amb l’objectiu de conciliar les demandes de tots dos) i el pare (normes socials i el deure, i la veu del deure). Integrar i satisfer aquests estats és signe de maduresa.

El nen pot representar el que voldria fer (desig) i el pare el que haig de fer (deure). Organitzem les nostres setmanes en funció d’aquesta dicotomia i, en extensió, tota la nostra vida. Però qui fa de mediador i guia entre ambdues parts internes que hi ha a dins de cadascun de nosaltres?

Si en la nostra conducta predomina el pare serem uns reprimits fent sempre “el que cal fer”, escoltant la veu interna tirana i insana, mai férem el que volem i si predomina el nen serem uns immadurs que per fer sempre el que volem mai farem el que cal. Per aquest motiu, l’adult, la veu més neutre que tenim dins i que ens porta al camí de creixement personal, s’ha de desenvolupar i equilibrar-les. El diàleg interior (conversa psicològica que fa cadascú amb si mateix) ens ajudarà a harmonitzar aquestes diferents conductes.

“L’amor madur és aquell entre dues persones que s’ajunten per compartir les seves plenituds i no per intentar omplir les seves carències”